Maria Margarida Caterina Teresa Salvanyà va néixer el 26 d’octubre de 1704 a Aiguaviva (Gironès), municipi en el que consta documentada la presència de famílies amb el cognom Salvanyà des del segle XIV.
Era filla de Pau Salvanyà Tarrades, pagès d’Aiguaviva, i de Maria Buadas, donzella natural de Salitjà -actualment del municipi de Vilobí d’Onyar, a escassos vuit quilòmetres d'Aiguaviva-, lloc en que s’haurien casat en 1703 o 1704. Maria Buadas era filla de Joan Pau Buadas, pagés, i Margarida Oller.
Com sol succeir amb partides de naixement tan antigues, a la d’en Pau Salvanyà aquest consta com a Pau Terrades, batejat amb els noms de Pau, Cosme, Damià i Silvestre a l’església de Sant Joan d’Aiguaviva en data 7 de desembre de 1684, fill legítim de Jaume Terrades Salvanyà i d’Elisabet, d’aquesta població els dos; li foren padrins Pau Garroffa i Correger, pagés d’Aiguaviva, i Anna Salvanyà, també d’aquest municipi.
Com sol succeir amb partides de naixement tan antigues, a la d’en Pau Salvanyà aquest consta com a Pau Terrades, batejat amb els noms de Pau, Cosme, Damià i Silvestre a l’església de Sant Joan d’Aiguaviva en data 7 de desembre de 1684, fill legítim de Jaume Terrades Salvanyà i d’Elisabet, d’aquesta població els dos; li foren padrins Pau Garroffa i Correger, pagés d’Aiguaviva, i Anna Salvanyà, també d’aquest municipi.
Però aquest capgirament dels cognoms no és gents estrany; a les partides en que he treballat d’Aiguaviva, dels anys 1600 a 1700, n'hi ha sovint. Existeix per exemple un matrimoni format per Jaume Alvra i Salvanyà i Anna, la seva muller -el cognom de la dona o no sol constar, o consta el del marit que adquirien com a propi al casar-se-; d'ells consta el bateig de tres fills que s’inscriuen amb els cognoms Alvra Salvanyà ( Francesc, 1661, Benet, 1662 i Teresa, 1666); un altre grup de fills en el que malgrat el pare consta com a Alvra Salvanyà, els fills s'inscriuren només amb el cognom Salvanyà (Joan, 1664, Maria Àngela, 1665, Joan, 1668, Anna, 1669); uns altres en el que els pares consten ja com Jaume Salvanyà - sense el cognom Avra- i Anna, i els fills també com a Salvanyà (Pere, 1671, Maria, 1672, Magdalena, 1673); i per últim un Jaume sense cognom i Anna la seva muller, pares d'una filla amb el cognom Salvanyà (Ma. Àngela, 1676). El meu parer és que es tracta d’un sol matrimoni que va tenir onze fills -de 1661 a 1676-, cosa res estranya a l’època, i que els canvis de cognom obeïen o bé a errors en la declaració o en la transcripció del clergue, o bé a inscriure'ls amb el cognom del mas de residència.
El Jaume Terrades Salvanyà, casat amb l'Elisabet, i el Jaume Alvra Salvanyà o Jaume Salvanyà, casat amb l’Anna, tots ells d'Aiguaviva, devien tenir un parentiu que ara per ara desconec. Cabria la hipótesi de que fins i tot fos el mateix Jaume, i que en Pau fou nascut d'un segon matrimoni amb l'Elisabet, un cop enviuat de l'Anna. Això m'ho faria pensar que el primer fill del primer matrimoni és de l'any 1661 - el pare podria tenir uns vint-i-tres anys, posem pel cas- i el darrer l'any 1676 - que el pare en tindria 38. Al nèixer en Pau el 1684 fruit d'un segon matrimoni, el pare en tindria 46, cosa perfecte pausible.
Per últim, l’Anna Salvanyà que consta com a padrina de Pau Terrades (o Pau Salvanyà), podria ser que fos o bé la pròpia filla de Jaume Salvanyà i Anna, que tindria quinze anys, germanastre per tant del nou nat si fos certa la hipòtesi del segon casament, o bé parenta d'ell en algun grau. És clar que si el Jaume pare no és el mateix, fins i tot la padrina Anna podria ser la muller d’en Jaume Salvanyà, altrament dit Terrades, ja que com hem dit, la dona prenia el nom del marit.
Per últim, l’Anna Salvanyà que consta com a padrina de Pau Terrades (o Pau Salvanyà), podria ser que fos o bé la pròpia filla de Jaume Salvanyà i Anna, que tindria quinze anys, germanastre per tant del nou nat si fos certa la hipòtesi del segon casament, o bé parenta d'ell en algun grau. És clar que si el Jaume pare no és el mateix, fins i tot la padrina Anna podria ser la muller d’en Jaume Salvanyà, altrament dit Terrades, ja que com hem dit, la dona prenia el nom del marit.
Els pares de la Maria Salvanyà devien morir poc temps després del seu naixement, per la qual cosa per prescripció legal aquesta va ser posada sota el règim de tutela, nomenant-li tutors i curadors. Pel que tot seguit es dirà, podria ser que només hagués mort la mare, ja que consta documentat un matrimoni posterior entre un Pau Salvanyà, pagès i propietari d’Aiguaviva, amb Marianna, que el 12 de setembre de 1720 van batejar una filla que posaren per noms Maria i Maria Teresa . Penso que podria tractar-se per tant del mateix Pau que hauria contret segones núpcies, per mort de la primera dona.
En l’expedient eclesiàstic consta que avi, tutors i curadors de la nena pactaren la sol·licitud de dispensa, en la qual no apareix cap nuvi, pel que en opinió de De Llobet, l’autor del llibre en que he trobat bona part de les referències, sembla que aquesta no fou tant una situació de legalització d’una relació matrimonial, sinó una sol·licitud encoberta d’emancipació.
Això donaria suport a que la nena només havia quedat orfe de la mare i que l’any 1714 el pare hauria contret segones núpcies, davant la qual cosa l’avi matern, per tal de preservar el patrimoni que per via de la seva mare corresponia a la seva néta, simulés el matrimoni d’aquesta per tal d'aconseguir la seva emancipació i sortís de la tutela del pare – del que tal vegada el sogre desconfiava en ocasió del nou matrimoni-.
I perquè demanaven dispensa matrimonial per a una menor?
Segons De Llobet explica en el llibre ressenyat, a la Constitució núm. 16 de les Corts de Perpinyà de 1351, en el regnat de Pere III, fou declarat emancipat el fill menor que s’hagués casat amb llicència del pare o d’altres persones que en tinguessin potestat, encara que continués vivint a casa dels pares i sense necessitat de consumació carnal. El matrimoni aportava l’emancipació i aquesta no cessava en cas de viduïtat del menor o per ingratitud del fill. I de resultes de l’emancipació, finalitzava l’usdefruit dels béns adventicis del fill, dels quals gaudia el pare.
El matrimoni dels menors era tot sovint una alternativa per fer front a un seguit de problemàtiques familiars, tals com les unions ja consumades o la necessitat de procurar nous pares a un nen que tenia els seus difunts, o a atorgar-li l’emancipació per via del matrimoni i així alliberar als familiars de les càrregues mal retribuïdes de la gestió del seu patrimoni adquirit per herència.
El matrimoni dels menors era tot sovint una alternativa per fer front a un seguit de problemàtiques familiars, tals com les unions ja consumades o la necessitat de procurar nous pares a un nen que tenia els seus difunts, o a atorgar-li l’emancipació per via del matrimoni i així alliberar als familiars de les càrregues mal retribuïdes de la gestió del seu patrimoni adquirit per herència.
En aquesta línia hi havia també l’actuació dels tutors i el concepte d’emancipació que dóna el matrimoni. Si en un principi faltaven els pares, la tutela pretenia restablir aquesta mancança en dos factors: la criança dels orfes i l’administració de llurs béns. En el llibre referit, s’explica com segons dret i costum, la tutela havia derivat en un espoli de l’orfe; per això els pares o els avis quan no veien clarament la continuïtat o que es creien propers a morir, casaven els petits per no perdre els fruits del patrimoni en el futur; per tant tot sovint, i pel que sembla també en el supòsit de la Maria Salvanyà, el matrimoni infantil era una solució per eliminar tutors, o aquests per treure’s de sobre la responsabilitat.
Res sabem però si el matrimoni finalment va celebrar-se i quina era la identitat del contraent, el que ens donaria dades importants per conèixer les raons d'aquesta decissió nupcial.
Fonts : - El matrimoni infantil a Catalunya i Europa de Santiago de Llobet Masachs. Fundació Noguera. Col·lecció Estudis - 31 Barcelona, 2005 .
- Arxiu Diocesà de Girona.
