 |
| Esglèsia de Sauvanyà |
El cognom Salvanyà tindria el seu origen en el topònim del Castell de Sauvanyà.
Aquest castell es trobava construït en un turó prop de l’actual poble de Sauvanyà a la capçalera de la vall Tost (actualment comarca de l’Alt Urgell).
La primera menció d'aquesta fortalesa data del 1071, en el testament d' Arnau Mir de Tost , que n’era el seu possessor (veure entrada "Arnau Mir de Tost").
El castell de Sauvanyà està documentat a Catalunya Romànica : (...) La situació del castell, en un deIs passos estratègics entre la vall del Segre i les del Lord i Lavansa, fa suposar que ja des de l'inici pertanyés al sistema defensiu de la vall, propietat de la família deIs Mir, un llinatge de petits nobles promogut gracies a l’extraordinària habilitat militar d'Arnau Mir. El castell formava part del patrimoni original del que seria vescomte d'Áger. Posteriorment apareix en d'altres documents, com en un el 1077 , on és mencionat el castro selvaniano en unes afrontacions. El 1180 fou objecte de la confirmació que va fer Arnau Miró del Pallars de la donació de Sibil•la, filla de Galceran de Pinós, a l’església d'Urgell. Entre els diversos castells que va cedir figura el de Selvanyà. La complexitat de la seva estructura -és una de les fortaleses més grans de la comarca- suggereix una importància més gran de la que palesen els documents editats fins avui. (AVB)
L'estructura del castell de Selvanyà és extremament complexa. En primer lloc, per les seves grans dimensions, que fan que la seva distribució espacial sigui difícil de percebre, fet agreujat per l'espessa vegetació que creix arreu. Hi ha un gran nombre d'estances que s’esglaonen en quatre nivells en un deIs vessants de la muntanya. Una muralla, flanquejada per dues torres, encercla la part inferior del perímetre. La banda nord era defensada per un penya-segat, coronat per una torre circular. A la part superior del castell les estructures s'adossen a la roca, que fa una sèrie d'esperons al llarg del cim. L'aparell és bast, de gres tallat matusserament. Tot i que no s'aprecia cap mena de morter, és possible que no fos de pedra seca, ja que la terra del país és argilosa i fàcilment erosionable”
A ponent del castell hi ha restes de l'antic poble de Sauvanyà avui un despoblat en perill de destrucció. Avui pertany administrativament al municipi de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell. En el nucli s'hi troba l'església de Sant Esteve de Sauvanyà i en el seu pati davanter hi ha un petit cementiri en mal d’estat de conservació, on vaig poder veure-hi creus de difunts amb inscripcions datades a la primera meitat del segle XX, que és quan es devia despoblar de manera definitiva.
D’aquesta església també se’n parla a Catalunya Romànica, tot dient: “(...) L'any 982, en la donació que el bisbe Sal•la va fer de l'església de Sant Miquel de Montpolt a favor d'Ot de Solanes i el seu fill Mir, consta, com a possessió d'aquests, l'''ecclesia de Sancte Stefani de villa que vocant Tost... ". Al lloc de Tost no consta cap església amb aquesta advocació; sí que consta, però, dins el seu antic terme municipal, l'església de Sant Esteve de Selvanyà, anomenat també Sauvanyà. Amb aquella grafia s'esmenta el castell de Selvaniano l'any 1072 i el 1077, en aquest darrer cas com a afrontació vers migdia de I'''apendicio de Sancti Saturnini ... in Nabiners superior vel in Sancta Columba de Ortons et in Sancto Fructuoso ... in Fontelias et in Sancta Eugenia ... in Villa Ollafracta". En la visita realitzada per manament de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, a la diòcesi d'Urgell l'any 1312, consta la capella de Solvayano, que no es va poder visitar.Actualment l’interior de l’església està en molt mal estat de conservació.
Veure: Catalunya Romànica, volum VI, L’Alt Urgell.