Joan Coromines sosté que del cognom Silvanus o del seu gentilici Silvanius, a més del topònim català, també se’n derivaren topònims occitans. No oblidem que més enllà del passat romà comú, l’origen de la reconquesta de les terres catalanes és carolíngia i que els repobladors provenien majoritàriament de terres occitanes.
El lingüista francès Lognon també coincideix en aquesta opinió, quan estudia la procedència galo-romana de topònims acabats en –acus a partir de gentilicis romans acabats en –ius, que posteriorment a Occitània passaren a ser acabats en –ac i a l’Auvernia en –at.
Lognon posa un munt d’exemples de formació de topònims galo-romans a partir d’aquest procés: el primer d’una llarga llista –que guarda similitud amb el que ara estudiem- és Albiacus, format sobre el gentilici Albius, que a la seva vegada prové del cognom Albus. D’ell deriven Albiac (Haute-Garonne), o Aubiac (Gironde), o Aubiat (Puy de Dome).
De la mateixa manera s’haurien format Silvaniacus, topònim format a partir del gentilici Silvanius, provinent del cognom Silvanus; d’ell se’n deriven els topònims de municipis occitans com Salvagnac, Sauvagnac o Sauvagnat, que serien l’equivalent occità al nostre Sauvanyà.
Per la seva part, Cassagne, en relació al nom dels municipis occitans acabats en –ac, sosté que, com ja he exposat, aquests provenen de la denominació que adquirien les viles romanes. Seguint el fil d’aquesta exposició, Cassagne exposa que el nom del municipi de Salvagnac (Tarn), procedeix del nom de la vila d’un ric propietari del segle X anomenat Silvanius, a partir de la qual i mercès al seu desenvolupament econòmic i demogràfic, va néixer posteriorment el municipi.
En l’actualitat encara perdura a França l’ús del topònim en les seves diverses formes Sauvagnac o Salvagnat, que com hem vist provenen de l’occità Sauvanhac:
- cinc municipis denominats Sauvagnac, als departaments de Dordogne - Saint-Cyr-les-Champagnes; Haute-Vienne - Saint-Yrieix-la-Perche; Corrèze - Sainte-Féréole; Charente i Haute-Vienne - Saint-Léger-la-Montagne.
- dos Salvagnac: als departaments de Tarn i d’ Aveyron - Vabres-l'Abbaye;
- dos més amb denominació composta al departament d’Aveyron: Salvagnac-Cajarc i Salvagnac-Saint-Loup.
- I dos més amb la forma Sauvagnat al departament de Puy-de-Dome (en la zona central francesa de l’Auvernia la terminació occitana –ac es transformà en –at): Sauvagnat i Sauvagnat-Ste Marthe.
I de la mateixa manera que en aquest part dels Pirineus, he pogut constatar que a l’altra banda també perdura l’ús dels cognoms francesos Salvagnat, Sauvagnac ó Salvagnac.
Veure: Les noms de lieux de la France: leur origine, leur signification, leurs transformacions. Auguste Lougnon, 1973. Págs.. 77.
Castell de Salvagnac-Carjac (Occitània) |
El lingüista francès Lognon també coincideix en aquesta opinió, quan estudia la procedència galo-romana de topònims acabats en –acus a partir de gentilicis romans acabats en –ius, que posteriorment a Occitània passaren a ser acabats en –ac i a l’Auvernia en –at.
Lognon posa un munt d’exemples de formació de topònims galo-romans a partir d’aquest procés: el primer d’una llarga llista –que guarda similitud amb el que ara estudiem- és Albiacus, format sobre el gentilici Albius, que a la seva vegada prové del cognom Albus. D’ell deriven Albiac (Haute-Garonne), o Aubiac (Gironde), o Aubiat (Puy de Dome).
Salvagnac |
De la mateixa manera s’haurien format Silvaniacus, topònim format a partir del gentilici Silvanius, provinent del cognom Silvanus; d’ell se’n deriven els topònims de municipis occitans com Salvagnac, Sauvagnac o Sauvagnat, que serien l’equivalent occità al nostre Sauvanyà.
Per la seva part, Cassagne, en relació al nom dels municipis occitans acabats en –ac, sosté que, com ja he exposat, aquests provenen de la denominació que adquirien les viles romanes. Seguint el fil d’aquesta exposició, Cassagne exposa que el nom del municipi de Salvagnac (Tarn), procedeix del nom de la vila d’un ric propietari del segle X anomenat Silvanius, a partir de la qual i mercès al seu desenvolupament econòmic i demogràfic, va néixer posteriorment el municipi.
Escut ville de Salvagnac |
En l’actualitat encara perdura a França l’ús del topònim en les seves diverses formes Sauvagnac o Salvagnat, que com hem vist provenen de l’occità Sauvanhac:
- cinc municipis denominats Sauvagnac, als departaments de Dordogne - Saint-Cyr-les-Champagnes; Haute-Vienne - Saint-Yrieix-la-Perche; Corrèze - Sainte-Féréole; Charente i Haute-Vienne - Saint-Léger-la-Montagne.
- dos Salvagnac: als departaments de Tarn i d’ Aveyron - Vabres-l'Abbaye;
- dos més amb denominació composta al departament d’Aveyron: Salvagnac-Cajarc i Salvagnac-Saint-Loup.
- I dos més amb la forma Sauvagnat al departament de Puy-de-Dome (en la zona central francesa de l’Auvernia la terminació occitana –ac es transformà en –at): Sauvagnat i Sauvagnat-Ste Marthe.
I de la mateixa manera que en aquest part dels Pirineus, he pogut constatar que a l’altra banda també perdura l’ús dels cognoms francesos Salvagnat, Sauvagnac ó Salvagnac.
Veure: Les noms de lieux de la France: leur origine, leur signification, leurs transformacions. Auguste Lougnon, 1973. Págs.. 77.
“Les noms de lieux du Tarn”. Jean Maria Cassagne i Mariola Korsak, 2009.