D’acord a la classificació dels cognoms feta per l’historiador Martínez Aloy, l'historiador mataroní Daniel Daví i Salvanyà considera que el cognom Salvanyà és un cognom geogràfic, és a dir, aquell cognom que als segles XI i següents, a partir de la Reconquesta, els senyors adoptaren a partir dels noms del seus castells i viles, unint-los al seu nom propi darrera de la preposició de.
En els seus estudis, Daví ha trobat documents referits a senyors de les terres del comtat d’Urgell, de finals del segle XII començaments del segle XIII, que utilitzen el cognom Salvanyà en formes llatines com Salvania, Solvania, Selvanna, etc... (fins i tot en un mateix document, el cognom apareix escrit de diverses maneres).
A partir dels testaments de Berenguera de Salvanyà i del seu nét Pere de Salvanyà i d’altres documents d’ordre jurídic civil dels anys 1182, 1190 i 1215, Daví ha pogut descriure un petit arbre genealògic de la família de Ramon de Salvanyà, cavaller i senyor -per tant de l'estament privilegiat-, casat amb Berenguera, que van tenir com a mínim dos fills, Pere i Ramon de Salvanyà; a la vegada Pere tingué com a mínim quatre fills: Raimunda, Bernat, Pere i Berenguer de Salvanyà. Aquests serien per tant els primers catalans amb el nostre cognom dels qui ell té testimoni documental.
Aquests predecessors viurien tots al Comtat d’Urgell (avui comarca de l'Alt Urgell), ja que les terres que s’hi descriuen són a les viles de Sorribes, Pla de Sant Tirs, Tost, Fígols i Organyà.
A l’Arxiu del Bisbat de Girona he pogut trobar la referència d’un document de data 14 de febrer de 1215 , intitulat “Capbreu fet a Guillem, prior d'Organyà, i a Pere de Sallent, canonge, de possessions situades a Cabó ”, en el que hi surt la referència d’unes terres propietat d’un Salvanyà -escrit amb aquesta grafia- al municipi de Cabó: “Item recipit decimas de .I. terra a la Closa, quam posidet Ferraria, et afrontat in rivo et in alodio de Salvanya et in alodio Martini”, que podria ser traduït d’aquesta manera: “També rep delmes d'una terra a la Closa, que posseeix Ferrer, i confronta amb el riu i amb alodi de Salvanyà i amb alodi de Martí”.