El senador i general filipí de cognom Salvañá.

Com a excepció, vull parlar d'un Salvanyà viu, més per res per la singularitat del personatge, vist des de la distància.

Una de les sorpreses més grans amb la que m’he trobat durant aquesta recerca sobre els Salvanyà, ha estat descobrir que a les  Filipines hi viu un munt de gent que porta el nostre cognom. Només al Facebook, el grup “Family Salvaña’s” creat des d’aquell país, té més de cinc-cents membres.

Malgrat he contactat amb alguns, el meu desconeixement del tagal i de l’anglès fa difícil poder avançar en la recerca sobre quin és el punt de lligam entre els Salvanyà asiàtics i els catalans. Perquè del que n’estic convençut és que algun lligam hi ha d’haver-hi, si tenim present que aquell país fou colònia  espanyola durant més de tres-cents anys, pel que és fàcil suposar que alguns avantpassats nostres devien anar-hi a viure i van arrelar-s’hi, i de quina manera!!.

De tots els que de moment he contactat, el personatge més singular és l’actual senador Jovito  Salvañá Palparan, l’única persona amb el nostre cognom que té entrada pròpia al Wikipèdia (versió anglesa).

Jovito Salvañá Palparan Jr., (nascut el 11 de setembre de 1950) és un membre del Congrés filipí en representació del grup Bantay.

També és un general retirat de l'exèrcit, que va ser una figura prominent en la campanya contra els insurgents comunistes a les Filipines. Del Juliol de 2003 al juliol de 2004, fou el comandant del contingent humanitari filipí a la guerra de l'Iraq.

Està casat amb Evangelina Flores Gamad Palpar, una dentista, i tenen tres fills, Macy's, JC, i Martin.  També tenen dos gossos, Cloud i la Bala, als que afectuosament es refereix com als seus fills

Va néixer l'11 de setembre de 1950 a Cagayan de Oro, Misamis Oriental. Va obtenir una llicenciatura en Administració d'Empreses a la Universitat d'Orient a Manila el 1971; més tard va obtenir un mestratge en administració de la Universitat Cristiana de Filipines el 1994, i un mestratge en administració de la seguretat nacional del Col.legi d'Defensa Nacional de Filipines el 1999.

Va ser cridat al servei actiu en les Forces Armades de les Filipines el 1973. Com a tinent, va estar a Basilan i Sulu durant vuit anys. Posteriorment 
va ser assignat a Mindoro i de Romblon des de maig 2001 fins abril de 2003 com a comandant de la 204 Brigada. Va ser comandant del contingent filipí humanitària a l'Iraq, una força de 51 soldats desplegats a l'Iraq juliol de 2003 al juliol de 2004. Després de la retirada de les tropes filipines de l'Iraq, palpar va ser ascendit al rang de Major General l'octubre de 2004.

De febrer a agost de 2005,  va ser el Comandant General de la 8 ª (Tropes d'Assalt) Divisió d'Infanteria a Visayas Oriental. Ell ha estat lloat per la reducció del problema de la insurgència a Samar en un 80 per cent, i afirma que podria haver eliminat el problema del tot si hagués tingut més temps. A partir de setembre de 2005 fins al seu retir al setembre de 2006, Palpar va ser el Comandant General de la 7a d'Infanteria (Kaugnay) Divisió en el centre de Luzón. Es va retirar de la seva carrera militar el 11 de setembre de 2006, als 56 anys.

En el discurs sobre l'Estat de la Nació de l’any 2006  la presidenta del país Gloria Macapagal-Arroyo, va reconèixer els seus èxits contra els terroristes rebels. Però també ha estat acusat per les organitzacions (que l'han anomenat "El Carnisser") de tenir un paper en supòsits segrestos extrajudicials i els assassinats dels crítics del govern durant el seu servei militar. Personalment ha negat qualsevol vincle amb qualsevol aquests assassinats, i ha estat absolt d'abusos contra els drets dels militars a través d'una investigació interna, informal en el qual no es mantenien registres. Una investigació per la Comissió Filipina de Drets Humans ha també va trobar que no hi ha evidència directa que indiqui que Palpar era el cervell, però hi ha indicis que uneix a alguns membres de les forces armades, als assassinats. L'Informe Melo va afirmar que, "sens dubte hi ha proves que apunten amb el dit de la sospita en alguns elements i personatges en les forces armades, en particular, el general Palpar, com a responsable d'un nombre indeterminat d'assassinats, en permetre, tolerar, i fins i tot encoratjar als assassinats”.

Després del seu retir com a militar, Jovito Salvañá Palparan s'ha convertit en el mascaró de proa del Bantay, un partit polític que advoca per les causes contra el comunisme. En les eleccions de 2007 al Congrés, Bantay va obtenir 169.869 vots i el lloc 32 entre els grups de llista de partit, que va ser insuficient per a poder enviar un representant al Congrés en virtut de la fórmula utilitzada en el moment. No obstant això, l'abril del 2009, Tribunal Suprem de Justícia va declarar que el nombre d'escons a la Cambra de Representants s'incrementarà en 55, l'adopció d'una nova fórmula per assignar escons als representants de llista del partit. La decisió va permetre Bantay enviar Jovito Salvaña Palparan com el seu representant a la Cambra, i va ser proclamat com a tal el 24 abril 2009. A les eleccions de l'any 2009 ha sortit escollit com a senador.