El nostre cognom Salvanyà actualment s’està usant en quatre formes diferents. La forma originària seria Salvanyà, aquella que segons està documentat, històricament és la que venia essent utilitzada pels nostres avantpassats; després, per raons que tot seguit veurem, el cognom ha sofert diferents modificacions en la manera de ser escrit, i ara conviuen les quatre formes pacíficament.
1.- Salvanyà, en la grafia que sembla ser que fou usada originalment dels segles XII al XIII al comtat d’Urgell i als segles XIV i XV al Gironès, i que és la que Coromines i
2.- Salvañá, com a forma castellanitzada de la ny i l’accent, imposada suposem que de manera progressiva a partir del Decret de Nova Planta (1714), però que amb tota certesa es troba documentada en els Registres civils a partir de llur creació l’any 1870 (fins llavors les inscripcions es realitzaven en els llibres parroquials, en els que l’aplicació de les normes sobre castellanització de noms i cognoms era més laxa). Actualment, a Catalunya, s’utilitza de manera generalitzada amb l’accent obert, Salvañà.
3.- Salbañá, a partir de la forma castellanitzada, amb transformació de la v en b, focalitzada a Arenys de Mar, a partir del meu avi, en Josep Salbañá Puigvert.
És plausible pensar que aquest canvi de grafia, obeís inicialment a alguns errors – per altra banda comuns- dels encarregats del Registre Civil en el moment de procedir a les inscripcions.
En el Registre civil de Santa Maria de Palautordera, trobem errors per l’estil: malgrat que en aquell Registre totes les altres inscripcions – naixements, defuncions i matrimonis- de persones amb cognom Salvañá figuren amb v , en l’acta de naixement de Maria Pi Salbañá (n. 8-8-1884) s’inscriu amb b , mentre que el seu germà és inscrit al néixer com Andreu Pi Salbanyá (fill de Josefa Salbanyá Pruna), els dos amb b i ny.
El canvi de la v en b i la seva consolidació per part del meu avi i els seus descendents donant-li carta d’oficialitat, es devia produir a Arenys de Mar, on van arribar-hi l’any 1926: en Josep Salbañá Puigvert figura inscrit amb la v en les actes de naixement (1891) i matrimoni (1921) en els Registres Civils de Sant Iscle i de Santa Maria de Palautordera, respectivament, i en canvi en la de inscripció de la seva defunció al d’Arenys de Mar (1961) figura amb la b.
En les actes de naixement dels seus fills Joan (1922) i Jaume (1926) al Registre de Santa Maria de Palautordera, aquests són inscrits amb v. També en l’alta en el padró d’habitants d’Arenys de Mar de l’any 1926 – l’any de la seva arribada -, en Josep hi figura inscrit com a Salvañá Puigbert, el primer cognom amb v i el segon amb b.
En canvi, en l’acta d’inscripció del naixement de la seva filla Nativitat al Registre Civil d’Arenys de Mar, el 14 de novembre de 1928, ella és inscrita amb el cognom de Salbañá, amb b i amb la mateixa grafia consten el pare i l’avi; en canvi el segon cognom se la inscriu erròniament com a Filvá, i també la mare i l’àvia.
En el padró d’habitants d’Arenys de Mar de l’any 1940, els dos germans, en Josep i en Jaume i llurs fills, consten tots ells inscrits com a Salbañá, amb b.
Paral·lelament, el mateix any 1940, en unes escriptures de compra de la casa del carrer Francesc, el Notari identifica al comprador com a José Salvañà o Salbañà Puigvert, que era la manera que tenien de procedir els fedataris públics quan l’interessat els expressava que la grafia de les seves dades personals no corresponia amb la de la cèdula d’identificació oficial o amb la del Registre civil. A la “Cartilla militar” del seu fill Jaume, el meu pare, de l’any 1948, aquest ja hi figura com a Salbañá, pel que el cognom així escrit ja devia haver pres carta de naturalesa i oficialitat.
Posteriorment, uns anys més tard, en un altra escriptura de l’any 1956, l’atorgant ja és identificat sense dubtes com a José Salbañà Puigvert, i les inscripcions dels matrimonis dels seus fills i filla i dels naixements dels seus néts i netes, totes prenen aquesta forma del cognom.
Per tant el canvi de la v en b l’hem de situar entre els anys 1928 i 1940.
4.- Salbanyà, a partir de la catalanització de la ñ per ny i la grafia oberta de l’accent. En aquest cas, el canvi es produeix documentadament en virtut de la resolució del Jutge encarregat del Registre d’Arenys de Mar, a partir de la sol·licitud formulada pels meus germans i jo mateix l’1 de setembre de 1983, basant-nos en que de manera usual tan el nostre pare Jaume com nosaltres, el veníem usant amb la grafia catalana de manera ordinària.
Com a curiositat, mencionar que segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de persones en ús del cognom Salvanyà, en qualsevol de les seves quatre formes, en som 160, repartides de la següent manera:
1er. Cognom | 2on cognom | |
Salbanyà | 7 | 0 |
Salbañà | 0 | 10 |
Salvanyà | 10 | 11 |
Salvañà | 64 | 58 |
Total: 160 | 81 | 79 |
Per altra part, mercès als diferents instruments que ens ofereix Internet, he pogut constatar l’existència de formes fonètiques i ortogràfiques semblants: així he constatat la presència de persones amb cognom Salvañá a Filipines, Salvanha a Brasil, Salvagna a Toronto, Sauvagnat, Salvagnat o Sauvagnac a França..: segurament no devem tenir cap relació directa entre nosaltres, però no és difícil imaginar que en l’origen de tots plegats hi ha uns romans de cognom Silvanus.